Valoració de la Recitació

LLETRA A DOLORS, Miquel Marti i Pol

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se mácumulen
que no deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi; projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somio d'acomplir-los.
Te´m fas present en les petites coses 
i ès en elles que et penso i que t'evoco, 
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran el blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquest mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se´m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures 
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

 

Alumne: Gisela Brocal Roberto

Un cop feta la recitació , vaig veure el video que una companya m'habia fet i desprès d'això vaig omplir aquest formulari, una autoavaluació que m'ha pogut fer veure en que he fallat per així millorar-ho.

Elecció del text He escollit un poema de Miquel Marti i Pol titual , Lletra a dolors . En el moments en el que el vaig llegir per primer cop em va semblar un poema molt bonic. Quan vaig començar a memoritzar-lo em va costar força. Desprès d'aquesta tria si ara haguès de triar un altre potser triaria un una mica més curt.

Expressió oral La veritat és que hauria de crida una mica més i en la veu es nota que estic nerviosa i tot i que i han hagut trossos que m'he quedat en blanc ho he pogut fer bé.

Mirada La veritat és que en aquell moment no veia  a ningú però intentava mirar al públic d'un costat a l'altre i els moments en els que hem vaig perdre mirar a la persona que m'ajudava. Però crec que quan parlo en públic sempre intento mirar a les persones que m'insipiren més confiança.

Veu Crec que la veu la podria millorar, ja que amb els nervis la veu tremola , em tanco i parlo més fluix.

Postura Degut als nervis la meva postura no era la correcta creuava les cames tota l'estona.

Gesticulació No vaig fer molta gesticulació i m'haguès agradat fer-ne més però en algun moment si que en vaig fer i va estar bé.

Control dels nervis Els nervis era la part que portaba pitjor i la que sabia que no sabia controlar, tot i que ho vaig intentar. Al ser l'ultim dia de fer-ho el llistó estava més alt però això els meus nervis no ho sabien, i hem vaig entrebancar encara que em sabia el poema bastant bé.

Altres Aquest ha sigut el primer excercici que hem fet de posar-nos sols davant del públic, i tot i que ho hem pasat malament ho hem pasat tots malament.