Scratch

Comencem un nou bloc. Aquest va adreçat a la utilització de les TIC a les aules. El pimer progama d'aquest nou bloc s'anomena Scratch

El meu projecte: Aprén més sobre aquest projecte



Aqui teniu uns tutorials perquè en podeu aprendre més sobre aquest programa tan útil:

Com parlar bé en públic

Avui hem entregat la síntesi del llibre Com parlar bé en públic. Aquest llibre de Joana Rubio i Francesc Puigpelat ens mostra diversos trucs per fer una bona presentació oral, com calmar el nervis, com solucionar una situació en la que el orador es queda en blanc, el feedback, la mirada, etc. Trucs que en un futur ens poden  ser molt útils en la nostra futura professió com a mestres.

A classe ens hem posat per grups i hem redactat un decàleg en el que cada grup habia de posar els punts que ens habien semblat més importants. En Pere, el nostre representat, ho ha fet d'allò més bé.

Foto Descriptiva

Avui hem inaugurat a la Universitat Blanquerna l'exposició d'imatges del grup A de la classe 1N. L'expossició l'ha obert el nostre company Gustavo Gòmez, després hem anat passant per tota l'aula mirant el treball dels nostres companys. Cada artista habia d'explicar la seva fotografía, algunes eren bastant clares i altres requerien d'explicació perquè anaven més enllà d'allò que els nostres ulls podien veure. L'objectiu era explicar com era una persona, a través de la imatge.

Hem organitzat l'aula de manera que fós més còmode per a tots veure l'expossició.

La meva imatge era de la meva companya Alexandra, he explicat el que els seus ulls em van transmetre en el moment en que la vaig conèixer. Ho he fet mitjançant noms per què penso que noms com, confiança, amistad, amor, sinceritat naturalitat, etc, es poden reduïr al de ella.

Aquesta activitat penso que ens ha servit a tots per perdre la vergonya que encara tenim, també per coneixen's millor i saber que pensen els nostres companys d'altres companys. I també no hem d'oblidar que hem intentat millorar la nostra expressió.

Una imatge val més que mil paraules

En el primer capítol d'aquest llibre Jesús Tuson dona arguments de perquè una imatge no val més que mil paraules. Ho fa a través de diferents, el més significatiu i el que exemplifica el que l'autor vol fer entendre és el cas de dos caçadors on un li ha de dir a l'altre que apunti a un bisó al coll, però mentre un li diu a l'altre els plans dibuixant a la sorra el bisó aprofita per marxar. Si els dos s'haguessin comunicat a través de la llengua, haurien pogut caçar el bisó per tant aconseguir el seu objectiu.

Amb les imatges mostrem fragments de la realitat però amb les paraules podem construir una novel·la de la realitat.

Molts cops perquè els conceptes siguin entessos necessàriament han de ser explicats. Podem dir que , les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, i en canvi la parla no.  

Per tant d'aquesta lectura podem extreure que sense la parla no podríem prácticament comunicar-nos, ja que , la major part de la nostra vida estem parlant d'amor, odi, amistad, confiança, valors.....Totes aquestes paurales no tenen respresentació gràfica, les paurales son necessàries.