En el primer capítol d'aquest llibre Jesús Tuson dona arguments de perquè una imatge no val més que mil paraules. Ho fa a través de diferents, el més significatiu i el que exemplifica el que l'autor vol fer entendre és el cas de dos caçadors on un li ha de dir a l'altre que apunti a un bisó al coll, però mentre un li diu a l'altre els plans dibuixant a la sorra el bisó aprofita per marxar. Si els dos s'haguessin comunicat a través de la llengua, haurien pogut caçar el bisó per tant aconseguir el seu objectiu.
Amb les imatges mostrem fragments de la realitat però amb les paraules podem construir una novel·la de la realitat.
Molts cops perquè els conceptes siguin entessos necessàriament han de ser explicats. Podem dir que , les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, i en canvi la parla no.
Per tant d'aquesta lectura podem extreure que sense la parla no podríem prácticament comunicar-nos, ja que , la major part de la nostra vida estem parlant d'amor, odi, amistad, confiança, valors.....Totes aquestes paurales no tenen respresentació gràfica, les paurales son necessàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada